El curs arriba a la seu a fi, enguany de manera estranya, gelada i en la distància. Un final de curs sense les abraçades fermes, sense les mirades vidrioses dels xavals i professionals i sense les rialles i les emocions de l'últim dia de curs. Posem fi a un curs escolar que desafortunadament sempre recordarem.
El curs començava a l'etapa de secundària amb el projecte titulat «Diari d'un viatger: una finestra al món», i culminaria amb el viatge a Port Aventura al mes de juny. Per aquest motiu, agafarem com a eix vertebrador, dels diferents aprenentatges, els països representats al parc d'atraccions de Salou: Mèxic, Xina, Itàlia i Grècia formarien part de la nostra aventura. Tal volta, ja era un presagi d'allò que anàvem a viure a escala mundial i on alguns d'aquests països han protagonitzat gran part dels noticiaris i converses en els darrers mesos.
Eren moltes les activitats que amb passió i dedicació s'havien anat preparant per a fer d'aquest curs un viatge fantàstic ple d'aventures. Però la locomotora de la Panderola va haver d'aturar-se. Deixant en el camí gran nombre de projectes pensats i dissenyats per a realitzar amb el nostre alumnat: excursions pel poble i eixides amb autobús, acampada d'una nit a l'escola, el Bar de la Secundina, la setmana de l'esport, la festa de l'aigua o el mateix viatge de final de curs a Port Aventura.
El 13 de març ens acomiadàvem amb incertesa, i començava un temps d'aïllament social a les nostres cases. Ràpidament els diferents professionals de l'escola es readaptaven per atendre a les famílies i als xavals durant el període de confinament. Cridades telefòniques, correus electrònics, plataformes webs, videoconferències... intentaren cobrir l'espai deixat per l'escola, però si alguna cosa hem aprés, és que l'educació presencial no es pot substituir ni per la millor de les aplicacions digitals.
No ha segut fàcil, i per aquest motiu, vull aprofitar aquest espai per a agrair i posar de manifest l'enorme esforç realitzat per les famílies durant aquests mesos a casa. I com no, als xavals que han demostrat estar a l'altura de les circumstàncies de la millor manera possible.
Ara és temps de desconnectar i començar a preparar un nou curs amb els aprenentatges realitzats enguany.
Tornant al projecte «Diari d'un viatger: una finestra al món», voldria fer l'última parada d'aquest curs a la Polinèsia, on trobem Hawaii. A Hawaii tenen la paraula «Aloha» que significa «hola» o «adéu» i també pot significar «amor» i «afecte». Aquest comiat de curs, tot i la distància, és amb més amor i afecte que mai per totes les circumstàncies viscudes, però també és un adéu amb un hola. És un fins ara. Perquè estic segur que ens tornarem a trobar al llarg d'aquest viatge.
Bon estiu!
Aloha!
